El solstici d'hivern, que s'esdevé el 21 o el 22 de desembre, marca la fi de la tardor i l'inici dels mesos més freds de l'any. De la mateixa forma que passa el 24 de juny, quan celebrem l'inici de l'estiu i festegem la nit més curta, a finals de desembre vetllem les nits més llargues de l'any amb la il.lusió de saber que es comencen a escurçar.
D'altra banda, el calendari d'origen romà amb què mesurem el temps ens diu que amb aquest mes finalitza el cicle anual, que cal passar pàgina i formular bons propòsits de futur per a l'any nou amb un número més a les espatlles.
És per tot això que en aquest període es concentren una gran quantitat de festes populars, de tradició pagana o -més recentment- religiosa. De les panses i figues a les neules i torrons, de la Immaculada a la Candelera, de la vetlla de Nadal a la revetlla de Cap d'any, del Caga tió als Reis d'Orient, de Santa Llúcia a Sant Esteve, de l'Home dels nassos al Ninou, de la matança del porc a la matança del gall, de l'escudella als canelons... Tot és motiu de festa i celebració, amb un aire de tradició pròpia.
No cal dir, però, que els efectes de la homogeneïtzació cultural, juntament amb els interessos comercials, han descafeïnat la festa popular.
BONES FESTES!
Sigui com sigui, bon solstici d'hivern, Sílvia!
ResponderEliminar