El solstici d'hivern, que s'esdevé el 21 o el 22 de desembre, marca la fi de la tardor i l'inici dels mesos més freds de l'any. De la mateixa forma que passa el 24 de juny, quan celebrem l'inici de l'estiu i festegem la nit més curta, a finals de desembre vetllem les nits més llargues de l'any amb la il.lusió de saber que es comencen a escurçar.
D'altra banda, el calendari d'origen romà amb què mesurem el temps ens diu que amb aquest mes finalitza el cicle anual, que cal passar pàgina i formular bons propòsits de futur per a l'any nou amb un número més a les espatlles.
És per tot això que en aquest període es concentren una gran quantitat de festes populars, de tradició pagana o -més recentment- religiosa. De les panses i figues a les neules i torrons, de la Immaculada a la Candelera, de la vetlla de Nadal a la revetlla de Cap d'any, del Caga tió als Reis d'Orient, de Santa Llúcia a Sant Esteve, de l'Home dels nassos al Ninou, de la matança del porc a la matança del gall, de l'escudella als canelons... Tot és motiu de festa i celebració, amb un aire de tradició pròpia.
No cal dir, però, que els efectes de la homogeneïtzació cultural, juntament amb els interessos comercials, han descafeïnat la festa popular.
BONES FESTES!
