LA COMUNICACIÓ HUMANA

Avui m’agradaria parlar sobre la comunicació humana. Crec que aquest és un tema crucial per a la nostra formació i futura professió que a vegades no ens parem a pensar-hi degut a que ens pensem que ho tenim del tot assumit i potser no ens adonem que implica molts més aspectes, a més és l’eina principal del psicoleg. Us haig de dir que jo no sóc experta en comunicació, per tant pot ser que no estigueu d’acord en tot el meu discurs i és possible que també m’equivoqui. Per aixó qualsevol comentari serà benvingut. També cal dir que em podria extendre moltíssim parlant de tot el que comporta la comunicació humana ja que és un tema molt extens, peró no és aquest el meu objectiu.

Així doncs de moment el que puc aportar són els meus petits coneixements i que espero ampliar en el pròxim tema de psicologia. Per el que sé, la comunicació humana va sorgir en el moment en qué els nostres ancestres en la seva lluita per la supervivència i en resposta als seus instints es van veure obligats a transmetre a qui els envoltaven les seves impressions, sentiments, emocions... Per a això es van valer en un primer moment de la mímica, dels crits i les interjeccions , el que va constituïr un llenguatge biològic. Posteriorment va sorgir el llenguatge parlat i les manifestacions pictòriques. Apareixen les pintures rupestres, els jeroglífics; podent així l'home, per primera vegada expressar el seu pensament d'una manera gràfica.

El pensament humà ha evolucionat tornant-se cada vegada més complex i eclèptic, acord a aquest i com representació del mateix la seva expressió gràfica ha patit una evolució similar. Les persones emprem gran part del nostre temps comunicant-nos verbalment. També a través de les expressions corporals tals com el moviment de les mans,expressions facials, les distàncies que mantenen les persones entre si... etc, aspectes que ens permeten obtenir molta més informació de l’altre persona de la que ens pensem.

En el procés de la comunicació és necessari comprendre alguns elements que crec que són necessàris esmentar i que configuren la seva importància en l’àmbit de les relacions humanes (cal recordar que no en sóc experta i per tant no podré refutar aquests elements peró ho intentaré):

- Tot comportament o no comportament és comunicació.
- La comunicació és un procés que es dòna en un context.
- És interaccional tot i que també pot ser interpersonal.
- És un procés de causalitat circular.
- Aquest procés implica un efecte o influència sobre l’altre persona.
- Sovint utilitza la tecnologia per la seva difussió.


I a més la comunicació ens permet:


-Conèixer al món que ens rodeja.
-Oganitzar els nostres pensaments.
-Epresar els nostres sentiments i idees.
-Comprendre als demés.

Segons George Gusdorf: “La comunicación tiene, entonces, una virtud creadora. Da a cada uno la revelación de sí en la reciprocidad con el otro. En el mundo de la palabra se realiza la edificación de la vida personal, prestándose siempre la comunicación de las personas bajo la forma de una explicitación de valor. La gracia de la comunicación, en la que uno da recibiendo, en la que uno recibe dando, es el descubrimiento del semejante, del prójimo, del otro yo mismo, porque se identifica con el valor cuyo descubrimiento logró merced a un encuentro…..”


Per finalitzar m’agradaria dir que si volem mantenir una posició directiva en el món, hem de comprendre als altres i assolir que ens comprenguin a nosaltres.





-SILVIA-

Documental impactant

La veritat és que avui es mereix una nova entrada al blog per el documental que hem vist a classe de psicología, “Els nens de l’estació de Leningradsky” . M’ha semblat un documental molt impactant per la manera de viure que ha tocat a aquests nens que segurament si els seus nuclis familiars no haguéssin estat desestructurats no haguéssin d’haver viscut així.

No obstant he de dir que també els admiro per la manera d’organitzar-se que tenen i aixísobreviure aquestes lamentacions. Nens a l’entrada de l’adolescència (una etapa dura) amb els seus somnis trencats, mendigant per l’estació, roban, prostituint-se i drogant-se, en definitiva amb condicions deplorables que a la vegada s’han d’enfrontar a la brutalitat policial i a la mort que de forma directa o indirecta es creuen en les seves vides.

A mida que anava trancurrent el documental jo no em podia creure que aixó passés de veritat, em donava la sensació que era una pel.lícula de ciència ficció, peró els testimonis eren tan reals que m’he acabat emocionant i pensant on eren les lleis del seu païs en aquest moment.

Crec que aquest documental ha deixat una petjada en el meu interior i tot buscant per Internet n’he trobat un de semblant “Children underground” el qual m’ha fet pensar que no només passa aixó a Moscú, sino a arreu del món.

Aquí us deixo els links:

1- http://www.youtube.com/watch?v=P7FQCKJzldI

2- http://www.youtube.com/watch?v=OdrgDoHyGtY&feature=related
3- http://www.youtube.com/watch?v=G8c2ZWmiGEU&feature=related
4- http://www.youtube.com/watch?v=UwcaPZnBrl4&feature=related
5- http://www.youtube.com/watch?v=zZGaWszGTsc&feature=related


Salutacions!!!